El palanquejament financer, com qualsevol estratègia financera, presenta tant oportunitats com riscos que requereixen una gestió acurada. En aquest article, analitzem detalladament què implica el palanquejament financer, el seu funcionament i les diferents fonts de finançament disponibles perquè una empresa pugui aprofitar aquesta eina amb èxit.

‍

Què és el palanquejament financer?

El palanquejament financer és una estratègia molt utilitzada en l'entorn empresarial que implica l'ús de capital prestat per finançar l'adquisició d'actius o la realització d'inversions. Mitjançant el palanquejament, les empreses poden accedir a fons addicionals sense necessitat d'augmentar el capital propi, cosa que els permet ampliar la seva capacitat operativa i perseguir noves oportunitats de creixement.

‍

El principi fonamental darrere del palanquejament financer és que els actius adquirits amb els fons prestats generen ingressos suficients per cobrir els costos del deute, inclosos els interessos. En aquest sentit, el palanquejament es pot considerar com una eina per maximitzar el rendiment del patrimoni, és a dir, per obtenir-ne més amb menys inversió directa.

‍

Per exemple, imaginem que una empresa té 1 M€ en patrimoni i decideix finançar la compra de nova maquinària a través d'un préstec de 2 M€. Aquesta maquinària, si s'utilitza eficaçment, podria augmentar significativament la capacitat de producció i, per tant, els ingressos de l'empresa. Suposem que la maquinària permet a l'empresa generar ingressos addicionals de 500.000€ anuals. Si els costos associats al préstec (com els interessos) ascendeixen a 300.000€ anuals, l'empresa encara obtindria un benefici net addicional de 200.000€, que s'afegiria als seus beneficis. En aquest escenari, el palanquejament ha permès a l'empresa augmentar la seva rendibilitat sense necessitat de desemborsar més patrimoni.

‍

No obstant això, és important tenir en compte que el palanquejament financer també comporta riscos. Si els ingressos generats pels actius adquirits no són suficients per cobrir els costos del deute, l'empresa podria enfrontar-se a dificultats financeres, inclosa la possibilitat d'insolvència. Per tant, l'ús del palanquejament requereix una planificació acurada i una avaluació exhaustiva dels riscos i beneficis potencials.

‍

Beneficis del palanquejament financer

El principal atractiu del palanquejament financer és el seu capacitat d'amplificar rendiments de la inversió (ROI). Mitjançant l'ús de fons prestats, les empreses poden fer inversions més grans del que podrien amb el seu propi capital, cosa que els permet aprofitar oportunitats de creixement més ambicioses. A més d'amplificar els rendiments de la inversió (ROI), el palanquejament financer ofereix una sèrie de beneficis addicionals que poden impulsar el creixement i la competitivitat d'una empresa, tal com es detalla a continuació.

‍

• Augment de la rendibilitat del patrimoni (ROE): El retorn de la renda variable (ROE) és una mesura clau de rendibilitat que indica amb quina eficàcia una empresa està utilitzant el seu capital per generar beneficis. Si una empresa pot finançar una inversió amb deute que generi rendibilitats superiors al cost del préstec, el ROE augmentarà, fent que l'empresa sigui més atractiva per als inversors. És a dir, el palanquejament financer pot augmentar el ROE permetent a les empreses realitzar inversions que generin rendibilitats elevades sense necessitat d'augmentar el capital propi proporcionalment.

‍

• Optimització fiscal: En molts països, els interessos pagats pel deute són fiscalment deduïbles, reduint el cost real de l'endeutament. Aquesta optimització fiscal és un benefici significatiu del palanquejament financer, ja que permet a les empreses reduir la seva càrrega fiscal. Pagant menys impostos, les empreses poden reinvertir l'estalvi fiscal en el seu negoci, destinant més recursos a iniciatives de creixement o millorant la seva competitivitat en el mercat. Aquest avantatge fiscal fa que el palanquejament sigui una eina especialment útil per a les empreses que busquen maximitzar la seva eficiència financera.

‍

• Accés a noves oportunitats de creixement: El palanquejament financer també proporciona a les empreses la capacitat d'accedir a noves oportunitats de creixement que podrien estar fora de l'abast si confiessin únicament en el seu propi capital. Per exemple, una empresa pot utilitzar el deute per finançar l'expansió a nous mercats, l'adquisició de competidors, o la inversió en noves tecnologies. Aquestes oportunitats poden ser crucials per al creixement de l'empresa a llarg termini i per la seva capacitat de competir en un entorn empresarial dinàmic i en constant canvi. A més, l'accés a capital addicional permet a l'empresa actuar ràpidament davant les oportunitats d'inversió, la qual cosa pot suposar un avantatge competitiu important.

‍

• Augment del poder de negociació: L'ús estratègic del palanquejament financer pot augmentar el poder de negociació d'una empresa respecte als seus proveïdors i competidors. Una empresa ben finançada és millor capaç de negociar millors condicions de compra, descomptes per volum, o fins i tot l'adquisició de competidors. A més, la fortalesa financera derivada de l'ús efectiu del palanquejament pot millorar la posició de l'empresa en les negociacions amb socis estratègics o en la captació de talent clau, ajudant a reforçar la seva posició en el mercat.

‍

• Diversificació del risc financer: El palanquejament financer també permet a les empreses diversificar el seu risc financer. Mitjançant el finançament de projectes i adquisicions amb una combinació de deute i patrimoni, les empreses poden reduir la seva exposició al risc en qualsevol àrea particular del seu negoci. Per exemple, en lloc d'utilitzar tot el seu capital per a una sola inversió, una empresa pot utilitzar el deute per finançar múltiples projectes, distribuint així el risc i augmentant la probabilitat d'èxit en diferents fronts. Això no només protegeix l'empresa contra pèrdues potencials, sinó que també li permet mantenir una major flexibilitat financera per a futures oportunitats.

‍

Riscos del palanquejament financer

Malgrat els beneficis que ofereix, el palanquejament financer ve amb riscos significatius que les empreses han de considerar i gestionar amb cura. Entre aquestes, el risc d'insolvència és el més crític, ja que es produeix quan una empresa és incapaç de fer front a les seves obligacions de deute. Aquest risc s'agreuja quan l'empresa confia excessivament en el palanquejament, cosa que pot comprometre la seva estabilitat financera i la seva capacitat d'operar a llarg termini. Però, quins altres riscos del palanquejament financer s'han de tenir en compte?

‍

• Risc de sobreendeutament: El risc d'endeutament excessiu és un dels principals reptes associats al palanquejament financer. Si els ingressos generats pels actius finançats per deute no són suficients per cobrir els costos d'aquest deute, l'empresa podria enfrontar-se a greus dificultats financeres. Aquest escenari pot ser particularment perillós en indústries cícliques o volàtils, on els ingressos poden fluctuar significativament. En casos extrems, un endeutament excessiu pot provocar fallida, especialment si l'empresa és incapaç de refinançar el seu deute o si s'enfronta a alts tipus d'interès en un context econòmic desfavorable. La clau per mitigar aquest risc rau en una gestió prudent del deute i mantenir un equilibri saludable entre renda variable i deute.

‍

• Pressió sobre el flux de caixa: Un altre risc important és la pressió que el palanquejament financer pot exercir sobre el flux de caixa d'una empresa. Els pagaments regulars d'interessos i el possible retorn del capital prestat poden consumir una part important dels recursos financers d'una empresa, limitant la seva capacitat per cobrir altres despeses d'explotació o per reinvertir en el negoci. Aquesta pressió és particularment aguda durant els períodes de baix rendiment o en situacions en què els ingressos projectats no es materialitzen com s'esperava. La tensió en el flux de caixa pot portar l'empresa a adoptar mesures d'emergència, com vendre actius, reduir dràsticament els costos o fins i tot buscar refinançament en condicions menys favorables.

‍

• Pèrdua de flexibilitat financera: El palanquejament financer també pot provocar una pèrdua significativa de flexibilitat financera. Les empreses amb alts nivells d'endeutament sovint s'enfronten a restriccions imposades pels creditors, que poden limitar la seva capacitat d'obtenir finançament addicional en el futur o d'adaptar-se als canvis inesperats en el mercat. Aquesta manca de flexibilitat pot dificultar la capacitat d'una empresa per aprofitar noves oportunitats d'inversió o de respondre a crisis econòmiques. A més, una càrrega elevada del deute pot afectar la qualificació creditícia d'una empresa, fent que qualsevol finançament futur sigui encara més car i agreujant les limitacions financeres.

‍

• Augment del risc operatiu: El palanquejament financer també pot amplificar el risc operatiu d'una empresa. Amb una càrrega d'endeutament més elevada, qualsevol disminució dels ingressos o augment dels costos operatius pot tenir un impacte més significatiu en la viabilitat financera de l'empresa. Per exemple, en un entorn econòmic incert, on augmenten els costos de producció o disminueix la demanda, una empresa altament palanquejada pot trobar-se en una situació en què no pugui cobrir tant els costos d'explotació com els pagaments del deute, cosa que podria conduir ràpidament a la insolvència.

‍

• Vulnerabilitat a canvis en els tipus d'interès: Finalment, les empreses palanquejades són particularment vulnerables als canvis en els tipus d'interès. Si l'empresa ha finançat el seu deute a tipus variables, un augment dels tipus d'interès pot augmentar significativament el cost previst del deute, afectant negativament la rendibilitat de l'empresa i la capacitat de complir amb les seves obligacions financeres. Aquesta vulnerabilitat pot obligar l'empresa a renegociar les seves condicions d'endeutament en condicions menys favorables, o a afrontar majors costos financers que erosionen els seus marges de benefici.

‍

En definitiva, si bé el palanquejament financer pot ser una eina potent per al creixement empresarial, el seu mal ús o ús excessiu pot comportar riscos importants que, si no es gestionen correctament, poden comprometre l'estabilitat i el futur de l'empresa.

‍

Quines fonts de finançament permeten aprofitar l'empresa?

Hi ha diverses fonts de finançament que les empreses poden utilitzar per aprofitar. Cadascun d'ells té les seves pròpies característiques, avantatges i desavantatges. A continuació, explorem algunes de les fonts més comunes:

‍

• Préstecs bancaris: Els préstecs bancaris són una de les formes més tradicionals de finançament per al palanquejament. Les empreses poden sol·licitar préstecs a curt o llarg termini per finançar diverses necessitats, des de capital circulant fins a l'adquisició d'actius. Els avantatges d'un préstec bancari inclouen la possibilitat d'optar per un tipus d'interès fix o variable, segons el conveni, i el fet que els pagaments d'interessos siguin fiscalment deduïbles; però, també té desavantatges, com la necessitat d'aportar garanties, és a dir, actius embargats en cas d'impagament, i la dificultat d'obtenir-lo, especialment per a empreses noves o en lluita. Per exemple, com hem vist abans, una empresa manufacturera podria sol·licitar un préstec bancari de 2 M€ per adquirir nova maquinària que augmenti l'eficiència de la seva producció; si la maquinària permet a l'empresa augmentar la seva producció i reduir costos, els ingressos addicionals podrien ser suficients per cobrir el cost del préstec i generar beneficis addicionals.

‍

• Finançament públic: Una de les alternatives més atractives per a les startups que busquen palanquejament financer és el finançament públic a través de programes com ENISA, CDTI i diferents iniciatives regionals. Aquestes opcions representen un menor risc respecte a altres fonts de finançament privat, ja que no requereixen garanties ni garanties personals, protegint el patrimoni dels fundadors. En aquells casos en què es demanin garanties, generalment és possible fer-ho mitjançant la fiança del seu propi ajut, permetent assegurar el préstec sense comprometre el patrimoni personal. A més, aquests programes ofereixen llargs períodes de remuneració que poden estendre's fins a diversos anys, donant a les startups espai de respiració financera crucial en les seves primeres etapes. També tendeixen a incloure períodes de carència, durant els quals l'empresa no ha de començar a amortitzar el préstec, cosa que els permet centrar-se en el creixement i consolidació del seu producte o servei sense la pressió dels pagaments immediats.

‍

• Emissió de bons corporatius: Les empreses també poden finançar-se mitjançant l'emissió de bons corporatius, que són instruments de deute venuts als inversors. Els bons corporatius solen tenir un tipus d'interès fix i una data de venciment específica. Els avantatges de l'emissió de bons inclouen l'accés a grans quantitats de capital i que els pagaments d'interessos sovint són fiscalment deduïbles; però, també té desavantatges, com la necessitat de pagar interessos regulars als titulars de bons i l'augment del risc financer de l'empresa si no es gestiona correctament. Per exemple, una gran empresa tecnològica podria emetre bons per 100 M€ per finançar l'adquisició d'una empresa més petita que desenvolupi tecnologia complementària; si l'adquisició permet a l'empresa matriu ampliar la seva quota de mercat i augmentar els ingressos, el cost dels bons serà més que compensat.

‍

• Arrendament: L'arrendament és una forma de finançament en la qual una empresa lloga un actiu (com maquinària o vehicles) en lloc de comprar-lo directament. Això permet a l'empresa utilitzar l'actiu sense haver de desembutxacar una gran quantitat de capital. Els avantatges de l'arrendament inclouen que no requereix un desemborsament inicial significatiu i permet a l'empresa actualitzar o substituir actius amb més facilitat; però, també té desavantatges, com ara que els pagaments d'arrendament poden ser superiors als costos d'adquisició a llarg termini i que l'empresa no és propietària de l'actiu al final del contracte d'arrendament, llevat que s'acordi una opció de compra. Per exemple, una empresa de camions podria optar per arrendar la seva flota de camions en lloc de comprar-los, cosa que els permet mantenir lliure de capital circulant per a altres inversions i actualitzar regularment la seva flota per mantenir l'eficiència operativa.

‍

• Línies de crèdit: Les línies de crèdit són una altra font flexible de finançament que les empreses poden utilitzar per satisfer necessitats de capital temporal o aprofitar les oportunitats d'inversió. Una línia de crèdit és una quantitat de diners pre-aprovada que una empresa pot retirar segons sigui necessari. Els seus principals beneficis inclouen la flexibilitat que ofereix per retirar fons quan sigui necessari i que només es paguin interessos sobre la quantitat retirada, mentre que els seus principals desavantatges inclouen taxes d'interès superiors als préstecs tradicionals i el fet que l'accés continu a la línia de crèdit pot crear dependència. Per exemple, una empresa minorista podria utilitzar una línia de crèdit per finançar la compra d'inventari addicional durant la temporada punta de vendes. Un cop venuts els productes, l'empresa pot pagar la línia de crèdit, minimitzant els costos d'interessos.

‍

En conclusió, el palanquejament financer és una eina estratègica fonamental per a les empreses que busquen ampliar la seva capacitat operativa, maximitzar la rendibilitat i accedir a noves oportunitats de creixement. A través de diferents fonts de finançament, com ara préstecs bancaris, emissió de bons, arrendament i línies de crèdit, les empreses poden aprofitar eficaçment per recaptar capital addicional. No obstant això, l'ús del palanquejament comporta riscos importants, com l'endeutament excessiu i la pressió sobre el flux de caixa, que requereixen una gestió acurada. En resum, el palanquejament financer pot ser un gran aliat per al creixement empresarial si s'utilitza sàviament i estratègicament.