Gestió de costos en startups i pimes innovadores

Un dels majors reptes per a qualsevol startup és gestionar eficaçment els seus costos.

A diferència d'una empresa consolidada, una startup té recursos limitats i menys marge d'error per cometre errors financers.

En aquest sentit, entendre els diferents tipus de costos i com afecten la rendibilitat d'una empresa és fonamental per prendre decisions que impulsin el creixement i garanteixin la sostenibilitat.

En aquest article, analitzem com gestionar els costos dels productes o serveis en diferents tipus d'empreses i el seu paper en la presa de decisions.

En una startup, la gestió de costos esdevé crítica a causa dels recursos limitats i la necessitat de ser rendible ràpidament. Mitjançant la comprensió i gestió dels costos, una startup pot reduir els recursos malgastats, optimitzar el seu flux de caixa i posicionar-se millor en el mercat. Aquest control de costos és vital per evitar problemes financers i garantir una base sòlida per al creixement.

Però... què entens amb costos en una empresa?

La paraula “Costos” en una empresa fa referència al total de recursos econòmics necessaris per produir un bé o servei que després serà lliurat al client. Aquests costos no només inclouen materials i mà d'obra, sinó també altres factors que poden variar en funció del tipus d'empresa: comercial, industrial o de serveis.

Cada tipus d'empresa s'enfronta a diferents necessitats i reptes en la gestió dels seus costos. A grans trets, podem distingir entre tres tipus principals:

Empreses comercials

Les empreses comercials no produeixen béns propis; la seva activitat principal consisteix en la compra i venda de productes adquirits a altres fabricants o proveïdors. En aquest cas, el cost del producte es basa en el preu de compra per part del proveïdor, a més d'altres costos necessaris per col·locar el producte en mans del client, com ara:

  • Costos de compra: Inclouen el preu de la mercaderia comprada, així com despeses addicionals, com transport i impostos o drets si els productes es compren a l'estranger.
  • Costos d'emmagatzematge: Despeses associades al manteniment d'inventari, incloent el lloguer i la gestió de magatzems.
  • Costos de venda: Aquests inclouen despeses de màrqueting, salaris del personal comercial i, en alguns casos, lloguers de punts de venda.
  • Costos generals i administratius: Despeses generals per mantenir la rutina diària de l'empresa, com salaris d'administració, tecnologia i amortització d'equips, entre d'altres.
  • Costos financers: Interessos i comissions sobre préstecs o crèdits utilitzats per finançar operacions empresarials.

Empreses industrials

Les empreses industrials es caracteritzen per fabricar productes propis, la qual cosa implica una estructura de costos més complexa que inclou, a més dels esmentats anteriorment, els costos de producció, incloent principalment:

  • Costos de matèries primeres: Despeses associades als materials bàsics necessaris per a la fabricació.
  • Costos de transformació: Despeses que converteixen les matèries primeres en productes finals, incloent salaris dels treballadors de la producció, maquinària i consum energètic.

Empreses de serveis

Aquest tipus d'empreses es dediquen a oferir serveis intangibles i, per tant, no requereixen inventaris ni emmagatzematge de productes. La seva estructura de costos inclou:

  • Costos de prestació de serveis: Despeses relacionades amb personal de servei, programari, equips de comunicació, i altres recursos necessaris per prestar el servei.
  • Costos de vendes, generals i administratius, i financers: Similar a les de les empreses comercials i industrials, orientades a captar clients i gestionar les operacions de l'empresa.

Com es classifiquen els costos en una empresa?

Una correcta classificació dels costos és fonamental per a una bona gestió financera en startups i pimes. Entre aquestes classificacions, podem esmentar les següents:

Depenent de la seva naturalesa comptable:

  • Costos directes: Aquelles que es poden assignar directament al producte, com les matèries primeres o el salari dels treballadors d'una línia de producció concreta.
  • Costos indirectes: Costos com el lloguer, l'energia o l'administració, que no es poden associar directament a un sol producte. Per facilitar el seu càlcul, els costos indirectes es poden dividir entre diferents centres de costos, segons el temps i els recursos que s'han dedicat al producte.

Depenent del comportament versus el nivell d'activitat:

  • Costos fixos: Es mantenen constants independentment del nivell de producció o activitat (exemple: lloguer d'oficines).
  • Costos variables: Canvien en proporció directa al nivell d'activitat o producció (exemple: matèries primeres).
  • Costos semivariables o mixtes: Tenen una part fixa i una part variable (exemple: factura elèctrica amb un cost base fix i consum variable).

Depenent de la relació amb el producte o servei:

  • Costos operatius: Directament relacionat amb el funcionament diari del negoci (exemple: salaris dels empleats de producció).
  • Costos no operatius: Derivat d'activitats que no formen part del core business (exemple: interessos dels préstecs).

Depenent del comportament que necessiteu:

  • Costos no discrecionals: Imprescindible per al funcionament segur de l'empresa, el compliment de la llei i la normativa específica. No es poden ometre sense posar en perill la integritat de les operacions, dels empleats, dels clients i de l'empresa en el seu conjunt.
  • Costos discrecionals: Aquelles que no són imprescindibles per a la seguretat i el compliment normatiu, però que poden contribuir a la millora del funcionament, la qualitat del producte o servei, l'experiència del client, o el creixement del negoci. Es poden ajustar, ajornar o eliminar sense comprometre la seguretat o el compliment normatiu.

Segons la seva capacitat de ser controlat:

  • Costos controlables: Aquells que poden ser gestionats i modificats per l'empresa a curt termini (exemple: costos publicitaris).
  • Costos incontrolables: Escapen del control directe de l'empresa (exemple: impostos governamentals).

Depenent de l'impacte temporal:

  • Costos corrents (OPEX): Associat a activitats en el període actual (exemple: salaris del mes).
  • Costos de capital (capex): Relacionat amb inversions a llarg termini (exemple: compra de maquinària).

Què són els centres de costos d'una empresa i per a què serveixen?

La divisió de l'empresa en centres de costos fa referència a una metodologia de gestió financera i comptable que segmenta l'empresa en diferents unitats o àrees funcionals, anomenades “centres de costos”. Cada centre de costos representa una part específica de l'empresa on es generen o consumeixen recursos, i el seu objectiu és facilitar l'anàlisi, el control i l'assignació dels costos. Dividir l'empresa en centres de costos facilita el càlcul de la rendibilitat. Els centres de costos poden incloure àrees de producció, administració i venda. Amb aquesta metodologia, una startup pot calcular la quantitat de recursos que cada centre de costos utilitza per a un producte concret, millorant la precisió del càlcul i optimitzant la rendibilitat.

Característiques clau dels centres de costos:

  1. Identificació d'àrees funcionals: Cada centre correspon a una activitat clau, departament, o procés de l'empresa (exemple: producció, vendes, administració).
  2. Responsabilitat Financera: S'assignen costos específics a cada centre, fet que permet avaluar el seu rendiment econòmic i el seu impacte en la rendibilitat global.
  3. Facilita la presa de decisions: Ajuda a identificar ineficiències o àrees amb alt consum de recursos, permetent prendre decisions informades per optimitzar-ne l'ús.

Tipus comuns de centres de costos:

  1. Centres funcionals de costos: Departaments que realitzen funcions específiques, com ara la producció, les vendes, o la comercialització.
  2. Centres geogràfics de costos: Segmentació basada en la ubicació, útil per a empreses amb operacions en diferents regions.
  3. Centres de costos del projecte: Assignats a iniciatives temporals o específiques, com el desenvolupament d'un nou producte.
  4. Centres de costos de serveis: Àrees que no generen directament ingressos, sinó que donen suport a altres centres (exemple: recursos humans o informàtica).

Avantatges de dividir l'empresa en centres de costos:

  1. Control detallat: Ens permet analitzar com s'estan utilitzant els recursos en cada àrea.
  2. Càlcul precís de rendibilitat: Identificar quins centres de costos són més eficients o rendibles.
  3. Assignació eficient de recursos: Facilita la redistribució dels recursos cap a àrees més productives.
  4. Augment de la rendició de comptes: Cada departament es fa càrrec dels seus costos, promovent una gestió més conscient.

Exemple pràctic:

Una empresa de programari es pot dividir en els següents centres de costos:

  • Desenvolupament del producte: Costos de programació, llicències de programari, salaris de desenvolupadors.
  • Màrqueting: Despeses de publicitat, disseny gràfic, esdeveniments promocionals.
  • Vendes: Comissions del venedor, despeses de viatge.
  • Administració: Salaris del personal administratiu, lloguer d'oficines.

Aquesta divisió facilita analitzar com aquestes àrees contribueixen al cost total del producte, identificant oportunitats de millora o estalvi. Reduir costos és fonamental per millorar la rendibilitat d'una startup o pime sense afectar la qualitat del producte o servei. Algunes estratègies inclouen:

  1. Negociació amb proveïdors: Aconseguir descomptes per volum o condicions de pagament més favorables ajuda a reduir els costos de compra.
  2. Optimització de l'ús de recursos: Maximitzar l'eficiència del personal i dels equips redueix els costos de producció o lliurament de serveis.
  3. Reducció de costos fixos: Externalitzar serveis o compartir espais de treball pot ser una opció per reduir despeses fixes en les primeres etapes.
  4. Automatització de processos: La implementació de programari o tecnologia per a tasques repetitives pot reduir els costos operatius a llarg termini.

La gestió dels costos com a clau de l'èxit empresarial

La gestió eficient de costos no és només una tasca comptable, sinó un pilar estratègic per garantir la sostenibilitat i el creixement de qualsevol empresa, especialment en startups i pimes on els recursos són limitats i cada decisió té un impacte significatiu.

La comprensió de les diferents categories de costos, el seu comportament i el seu impacte en les operacions permet als emprenedors prendre decisions informades que optimitzen els recursos i milloren la rendibilitat. Eines com la divisió en centres de costos, l'anàlisi del punt d'equilibri i la implementació d'estratègies de reducció de costos són essencials per identificar oportunitats de millora i minimitzar els residus.

Finalment, la gestió eficaç de costos no només s'ha de centrar en la reducció, sinó en trobar l'equilibri entre invertir en allò que és essencial, controlar les despeses i mantenir la qualitat del producte o servei. En fer-ho, les empreses no només sobreviuen, sinó que també creen bases sòlides per competir, innovar i créixer en mercats cada vegada més exigents.

En un entorn on cada euro compta, gestionar els costos amb precisió i estratègia és la diferència entre l'èxit i el fracàs.