La inversió en R+D+i creix a Espanya

Segons l'informe COTEC, la inversió en R+D+i ha crescut lleugerament a Espanya en els últims anys, però malgrat l'augment, el país està perdent pes a Europa i la bretxa respecte als esforços corporatius s'està ampliant.

Les dades es destaquen en l'informe anual de la Fundació COTEC, que es va presentar a Madrid en un acte amb Cristina Garmendia, presidenta de l'entitat, Meritxell Batet, presidenta del Congrés i Nadia Calviño, ministra d'Economia i Empresa en funcions. L'informe indica que la inversió en R+D+i va ascendir a 14.052 milions d'euros el 2017, fet que suposa un increment del 6% respecte a l'any anterior, que creix per tercer any consecutiu. Malgrat els lleugers avanços, no són suficients per recuperar l'anterior posició que hi havia abans de la crisi, cosa que han aconseguit la majoria de països europeus. La despesa en R+D va guanyar pes per primera vegada en 7 anys en tota l'estructura productiva espanyola, situant-la en l' 1,20% del PIB, cosa que COTEC ha interpretat com un símptoma de recuperació econòmica. Tot i així, també assenyala que l'objectiu d'aconseguir el 2% de la inversió en R+D+i sobre el PIB el 2020 és “impossible d'aconseguir a la pràctica”. Això es deu al fet que ni el sector públic ni el privat són capaços de reduir diferències amb la UE. Segons l'informe COTEC, el “drop off” espanyol respecte a Europa és molt elevat (sobretot respecte als països que lideren aquest camp com Alemanya, Regne Unit o França) i coincideix amb l'enlairament de la inversió en els països asiàtics més vibrants com la Xina. La inversió del sector privat va acumular tres anys de creixement el 2017, però l'aposta de les empreses europees per la recerca i el desenvolupament duplica la de les empreses espanyoles. En l'àmbit dels centres públics de recerca i universitats, va contribuir molt poc a la recuperació de la R+D el 2017 (últim any del qual es disposa de dades).Els principals desequilibris en R+D+i espanyolaA més, persisteixen desequilibris “endèmics” en l'educació espanyola, on l'índex d'abandonament prematur és molt elevat (el segon més alt de la Unió Europea) i els nivells formatius estan molt polaritzats, molta gent està molt ben formada i moltes estan molt mal formades, però no hi ha un terreny mitjà. L'elevat nombre de titulats universitaris i d'aquests, els que trien ciència, enginyeria o tecnologia podrien garantir líders en innovació. Però malauradament el mercat laboral espanyol no està en condicions d'absorbir les qualificacions dels graduats en educació superior.Inversió en R+D+i per comunitatsPel que fa a les comunitats autònomes, la majoria de territoris no han superat els nivells d'inversió anteriors a la crisi, només Múrcia i Balears han superat els seus rècords històrics en R+D+i.Cantàbria, Extremadura i Astúries són les que presenten un major descens, mentre que el País Basc, Navarra, Madrid i Catalunya fan inversions superiors a la mitjana. L'informe del COTEC també posa de manifest l'escassa col·laboració publicoprivada, ja que el sector públic finança gairebé el 90% de la inversió en R+D en el sector de l'educació superior, i també el baix nivell d'execució pressupostària, perquè en 2018 un de cada dos euros destinats a aquestes pòlisses no es va gastar mai.