La crisi que ha colpejat l'economia espanyola ha posat en evidència la importància d'un canvi en el model econòmic, de l'Espanya de maó a l'Espanya d'innovació. Perquè el canvi de model sigui possible, les empreses espanyoles han de desfer-se de les alicates que inhibeixen la innovació, i per a això cal partir d'una definició correcta del que entenem per innovació en el món empresarial. Cada vegada que apareix un article a la premsa sobre el tema de la innovació o algú del govern parla del que s'està fent per promoure la innovació, sembla que parlem exclusivament d' “R+D” o “recerca científica” com a sinònim d'innovació. Es tracta d'una confusió preocupant perquè en la mesura que la innovació s'entén des d'una perspectiva tan estreta, és difícil dissenyar i implementar mesures governamentals capaces d'abordar el problema real que inhibeix la innovació en les empreses. Afortunadament, les empreses no necessiten esperar que les polítiques governamentals esdevinguin més innovadores. Tot el que cal fer per innovar es pot fer amb els recursos actuals que ja tenen les empreses espanyoles. En primer lloc, hem de partir de la correcta definició d'innovació, que és molt més àmplia que la de “R+D” o “recerca científica”. De fet, moltes de les empreses més innovadores del planeta ni tan sols tenen una organització “R+D”. La innovació, en l'àmbit dels negocis, es pot definir com “la transformació de noves idees en negocis d'alt potencial”. Lògicament, la R+D pot ser una font de noves idees, o també una manera de trobar la manera de transformar una nova idea en un negoci, però hi ha moltes altres fonts de noves idees i moltes altres maneres de transformar-les en negocis rendibles que a través de la seva pròpia organització “R+D”. Hi ha tres barreres molt arrelades en pràcticament totes les empreses del món, no només les espanyoles, que inhibeixen la innovació (entesa com l'hem definit):
- El convenciment que l'estratègia ha de ser definida per la direcció de l'empresa.
- El fet que les empreses tinguin profundament arrelats processos d'assignació de capital orientats únicament a l'anàlisi d'inversions incrementals en negocis existents.
- Rigidesa en l'assignació de talent.
Per innovar, les empreses han de començar generant tantes noves idees com sigui possible. Com més diferents són les persones que participen en el procés, més idees surten des de diferents punts de vista i perspectives diferents. Per maximitzar el procés de generació de noves idees, cal accedir a persones diverses: amb diferents estudis, diferents orígens, diferents cultures, diferents sexes, diferents races, diferents països, diferents llengües, des de dins de l'empresa i des de fora, etcètera D'altra banda, on hi ha menys diversitat que al capdavall de les empreses? Perquè totes aquestes persones puguin aportar noves idees, cal implicar-les en el procés de definició de l'estratègia de l'empresa... així, la definició de l'estratègia ha de fluir de baix cap amunt i la implementació de dalt cap avall. Alguna cosa contraintuïtiva potser... en un món empresarial on l'estratègia és vista com el feu dels més poderosos... però lògic i raonable si el que es pretén és innovar, és a dir convertir tantes noves idees com sigui possible en negocis d'alt potencial! No hi ha cap empresa que valgui la seva sal que no tingui en marxa un procés d'assignació de capital rigorós i estructurat. Això és bo per avaluar inversions de milions de dòlars en mercats existents, però totalment inadequat per avaluar noves idees dirigides a mercats en desenvolupament que no existeixen... Si no hi ha mercat, com podem calcular la demanda, desenvolupar un model financer fiable, i calcular una taxa de rendibilitat? Ergo, un analista rigorós i un directiu que fa bé la seva feina, el primer que faran és dir que és una idea altament arriscada, amb un mercat petit o inexistent, i per tant poc adequada a l'empresa. Per tant, en una empresa que vol esdevenir innovadora, el primer que cal fer és crear dos processos completament diferents d'avaluació de projectes: un procés tradicional per a inversions incrementals en el negoci existent i un procés completament diferent d'avaluació d'idees innovadores. Un procés molt més semblant al que segueixen les firmes de capital risc per avaluar un projecte. Finalment, les idees innovadores, per transformar-se en negocis d'alt potencial, requereixen inicialment més inversió en temps per part de persones amb talent que en diners. En conseqüència, una empresa que busca fer de la innovació una veritable capacitat ha de configurar un mercat per a la lliure circulació de talent, permetent que els millors recursos de l'empresa flueixin cap a les idees més prometedores. Això té un benefici extra: l'augment de la motivació i el compromís de les persones. Com podem veure, invertir en “R+D” no és condició necessària ni suficient per transformar una empresa en una empresa altament innovadora. Si Espanya ha de canviar el seu model econòmic, és fonamental començar a aclarir què significa innovació i quines són les capacitats reals que necessita desenvolupar una empresa per innovar contínuament.
