Durant els últims 10 anys, segons dades de l'OCDE, la productivitat laboral a Espanya ha crescut de mitjana un 0,64% cada any. L'únic país desenvolupat amb el menor nivell de creixement de la productivitat ha estat Itàlia amb un 0,30%. Espanya va invertir l' 1,2% del PIB en R+D el 2006, significativament per sota de les mitjanes de la UE27 (1,76%) i dels països de l'OCDE (2,26%). No obstant això, això representa un augment significatiu respecte als nivells de mitjans dels anys 90. Tant pel que fa al creixement de la demanda de llocs de treball en l'àmbit de la recerca i el desenvolupament com pel que fa a la ràtio de subvencions en relació a la inversió privada, Espanya lidera l'estadística. Però per fer el salt quantitatiu que necessita el país per augmentar significativament la productivitat laboral, són necessàries dues coses:
- Transformar la R+D en innovació.
- Aconseguir que el major nombre possible d'empreses accedeixi a la R+D.
En l'article anterior parlàvem del primer problema, de manera que en el present ens referirem a com multiplicar exponencialment l'accés de les empreses a l'R+D. Per començar, no és estrictament necessari que les empreses desenvolupin internament capacitats d'investigació científica sofisticades i específiques. De fet, la gran majoria de petites empreses que conformen la majoria de l'economia local no es poden permetre aquest luxe. Ni tan sols Procter & Gamble, una multinacional amb amplis recursos, pot permetre's inventar internament totes les innovacions que necessiten produir cada any... Quan l'empresa es va adonar d'aquesta realitat, cap al 2000, va decidir “connectar-se” al món a través de diferents “xarxes”. Per a això, va haver de lliurar una important batalla cultural ja que els empleats estaven impregnats d'una cultura forta que rebutjava tot allò “no inventat per l'empresa”. Aquestes xarxes han permès a P&G fer un salt quantitatiu significatiu en la seva capacitat innovadora. Les innovacions no inventades a P&G ja representen més del 35% del total.
Les xarxes tenen la peculiaritat de connectar P&G amb un gran nombre de persones diferents, especialistes en diferents àmbits, que treballen en entorns completament diferents que P&G, que provenen de diferents països del món, de diferents cultures, etc. En definitiva, permeten a l'empresa accedir a un pool de talents extraordinàriament divers, que multiplica les possibilitats de combinar idees de diferents dominis... una de les majors fonts d'idees innovadores.
P&G disposa de diversos tipus de xarxes diferents. Per començar, l'empresa els divideix entre xarxes propietàries i xarxes obertes. Entre els propietaris, hi ha la “xarxa d'emprenedors tecnològics”, formada per 70 persones sènior de P&G que lideren l'elaboració de llistes de necessitats i redacten els briefs tecnològics que descriuen els problemes que cal resoldre i que després són traslladats a les xarxes demanant la seva ajuda. Una altra xarxa propietària està formada pels 15 millors proveïdors. Aquesta xarxa dóna accés a l'empresa a una plantilla combinada de 50.000 investigadors!
Entre les xarxes obertes, les principals són NineSigma, que es va crear amb l'ajuda de P&G i que reuneix empreses que necessiten resoldre problemes tecnològics amb un grup d'empreses, universitats, consultores i laboratoris governamentals i privats. Qualsevol solucionador de problemes pot presentar una proposta a qualsevol problema proposat per una empresa de xarxa. Una altra xarxa és InnoCentive, en aquest cas desenvolupada a iniciativa d'Eli Lilly, i centrada en resoldre problemes científics molt precisos i concrets. YouRencore connecta les empreses a una xarxa de 800 científics jubilats de molt alt perfil, que poden ser contractats per a tasques específiques. Yet2.com és una empresa creada el 2001, en la qual P&G participa com a inversor, actuant com a corredor tecnològic. Quan una empresa interessada a llicenciar la seva tecnologia desperta l'interès d'una altra empresa, ambdues negocien directament fins arribar a un acord.
El fet de poder accedir a aquest tipus de xarxes redueix enormement els costos de R+D i multiplica exponencialment les possibilitats de trobar respostes correctes i idees noves en una fracció del temps que trigaria a fer-ho utilitzant només capacitats internes.
Per tant, una de les polítiques clau que haurien d'implementar els governs és promoure la creació i posterior difusió de xarxes tecnològiques com les descrites anteriorment. Aquestes xarxes tenen un enorme efecte positiu democratitzant la recerca i posant-la a disposició d'una multiplicitat de petites empreses, reduint les barreres de costos i inversió.
