Segons CB Insights Study i la pròpia experiència de primera mà d'Intelecrum, l'error més gran que cometen els empresaris és intentar resoldre un problema que ningú té... Si s'ha pogut superar aquest problema, el segon, segons el mateix informe, és quedar-se sense finançament! És per això que és vital tenir clar com i a través de qui finançar la vostra empresa en cada etapa. L'any passat, l'ecosistema emprenedor espanyol va estar en el seu millor moment, amb creixements de 40% en inversió respecte a l'any anterior, que va comptar amb 779 milions d'euros invertits. I malgrat aquests bons números, encara queda molt camí per recórrer per poder competir amb altres països com els Estats Units. Llavors, a través de qui i amb quins instruments pots aconseguir el finançament necessari per finançar la teva startup?
- Autofinançament dels fundadors
La primera opció i més fàcil és utilitzar els nostres diners d'estalvi o capitalització per a prestacions d'atur.
- Las 3F's: “Família, amics i ximples”.
A l'inici de la vida d'una startup, hi ha poques mètriques (de vegades cap) que ens puguin permetre deduir la viabilitat comercial d'una empresa, de manera que quan busquem finançament el que realment estem fent és vendre “expectatives”... i qui està comprant expectatives? En general, persones que ens coneixen, amics, veïns, antics caps i antics companys de feina, que estan familiaritzats amb les nostres capacitats i confien que podrem tenir èxit i, per cert i per què no, enriquir-los. També és possible que en aquesta etapa ens trobem amb un inversor novell, que està començant a explorar el tema de les inversions en startups i que, sense conèixer-nos i sense poder accedir a mètriques, encara s'arrisca a invertir en nosaltres... Són el que en l'argot es coneixen com a “tontos”, però que ens agrada anomenar més” newbies” o “clueless”, ja que tots ens equivoquem. La quantitat mitjana de diners recaptats d'aquesta manera oscil·la entre els 10.000 i els 50.000 euros. Un avantatge amb aquest tipus d'inversors és que, en ser persones de confiança, són més fàcils de convèncer i les condicions per al retorn dels recursos seran més favorables. No obstant això, si les coses van malament, la situació pot crear pressió sobre les relacions personals.
- Partners estratègics d'emprenedors.
Aliances amb particulars o empreses a canvi d'un percentatge de l'empresa. Amb aquesta forma de finançament, s'obtenen recursos, contactes i experiència a canvi d'una petita quota a l'empresa, que perquè sigui convenient per a totes les parts no hauria de superar el 10%. La possible pèrdua de control de l'empresa o una dilució molt primerenca del seu percentatge d'accionariat, des del nostre punt de vista, està fora de qüestió en aquestes fases i no és una bona decisió.
- Acceleradors I incubadores de Startups
Són xifres que acompanyen l'emprenedor en el seu recorregut inicial i li ofereixen tant recursos com visibilitat. Les diferències entre una incubadora i un accelerador solen ser borroses. Ens agrada pensar que una incubadora és una organització que ajuda a formar un equip d'emprenedors i a partir d'aquí proporciona suport en totes les etapes posteriors fins a la recerca de finançament inicial. A diferència d'una acceleradora, que funciona sobre la base d'un equip d'emprenedors ja format i sovint (però no tots) que ja té un MVP en el mercat i mètriques inicials de negoci. En ambdós casos, són opcions que tenen el potencial d'afegir més o menys valor en funció de l'experiència i el nombre de contactes de l'emprenedor o dels emprenedors. Com menys sàpiga l'emprenedor sobre l'ecosistema emprenedor (business angels, fòrums d'inversió, VCs, etc.) i menor nivell d'experiència laboral que tenen, major valor aporten aquestes organitzacions. Startups molt importants com Airbnb o Glovo van passar per acceleradores (YCombinator i Conector respectivament).
- Crowdfunding
El crowdfunding es basa en l'aportació econòmica dels petits inversors, normalment amb poc coneixement de l'ecosistema emprenedor. Les seves inversions s'articulen de diferents maneres en termes legals, però sempre a través d'una plataforma online que canalitza l'estalvi a determinats projectes, escollits i validats, després de l'anàlisi per part dels responsables d'aquelles plataformes. És una forma de finançament disponible per a tothom. Com es basa en petites aportacions de capital, és possible que no s'arribi a l'objectiu proposat si la idea no aconsegueix cridar prou l'atenció.Les plataformes més populars són: als EUA, Wefunder i StartEngine; al Regne Unit, Seedrs i Crowdcube, a França, Wiseed; a Alemanya, Seedtach i Aescuevest; i a Espanya, The Crowd Angel i Startupxlore, entre d'altres.
- Àngels de negocis
Són inversors privats que aporten diners i busquen projectes amb un alt potencial de creixement i revaloració. Solen buscar startups que ja tinguin mètriques inicials que els permetin realitzar una anàlisi mínima. Ofereixen inversions de capital que generalment oscil·len entre els 10.000€ i els 50.000€ per a cada inversor. Molts d'ells són inversors amb prestigi guanyat a través de bones eleccions en el passat i això permet a la startup guanyar credibilitat amb altres inversors potencials. Per tal de minimitzar riscos, cada vegada són més habituals les coinversions entre diversos Business Angels, cosa que sol succeir als fòrums d'inversió organitzats per ESadeban, IESE, i el Col·legi d'Economistes, entre d'altres.
- Equitat Privat
Capital privat gestionat per entitats especialitzades, normalment regulat per la CNMV, que consisteix a proporcionar recursos financers de forma temporal a canvi d'una participació accionarial, tot i que sovint també participen a través de préstecs convertibles (com a pont a rondes posteriors de finançament) o amb Venture Debt (deute amb tipus d'interès relativament alts combinat amb una participació accionarial petita). Els VC generalment inverteixen en empreses amb un fort component tecnològic que ja han demostrat una capacitat de creixement ràpid, almenys en el mercat local, i que necessiten més recursos per consolidar aquell mercat i/o expandir-se internacionalment. Com a norma general, prenen una participació minoritària, no busquen mai controlar l'empresa, però sí que busquen tenir poder de decisió en algunes qüestions clau, com ara les ampliacions de capital, l'endeutament addicional de l'empresa, la remuneració dels empresaris, l'aprovació de comptes, etc.
- Finançament públic en forma de préstec i subvenció
Com que el desenvolupament dels mercats de capitals per a noves classes d'actius, com el capital risc, sovint triga molt de temps (no menys de 10 o 15 anys), els governs, com el d'Espanya, tendeixen a intentar, mentrestant, contribuir a aquest procés creant institucions que afavoreixin l'accés als préstecs públics (en alguns casos parcialment subvencionats) en diverses modalitats. Els ajuts purs són una altra alternativa per finançar startups, però l'accés a aquests ajuts depèn de la ubicació del projecte, el grau d'innovació, el perfil de l'emprenedor o l'activitat del negoci. Donada la diversitat de subvencions, els nombrosos requisits diferents, l'època de l'any en què estan disponibles, i els processos burocràtics associats, no és tasca fàcil accedir a aquest tipus de finançament, per la qual cosa en molts casos pot ser molt útil comptar amb l'assessorament d'un soci o consultoria financera que us poden proporcionar coneixements i expertesa en la vostra aplicació i assoliment. Existeixen nombrosos instruments de finançament públic dedicats a finançar startups i garantir el seu creixement. Els més coneguts són els préstecs participatius de Enisa, els ajuts no reemborsables atorgats pel CDTI a startups de base tecnològica dins del programa Neotec, els préstecs PID del CDTI, així com les convocatòries de finançament europeu per al programa Horitzó 2020, que busquen promoure la Recerca i el Desenvolupament en reptes concrets.
- Préstecs bancaris
Quan les empreses ja tenen vendes i poden demostrar un mínim track record, llavors hi ha nombrosos bancs que estan disposats i tenen unitats de risc especialitzades per estudiar concedir línies de crèdit i préstecs bancaris a startups. Habitualment, el seu primer enfocament és demanar garanties personals als emprenedors. Des del nostre punt de vista, oferir garanties personals per part d'un empresari és un greu error que recomanem no cometre mai, perquè pot crear una càrrega difícil de suportar si l'empresa no acaba bé, com passa en un percentatge molt gran dels casos. Per això, la nostra recomanació als emprenedors és recórrer als préstecs bancaris quan la startup ja disposa d'un balanç i un compte d'explotació que generi confiança suficient a les entitats per decidir aportar finançament sense la contrapartida d'un aval personal.Totes les formes de finançament explicades anteriorment són bones, sempre i quan hi hagi un equilibri adequat entre patrimoni i deute.A Intelectium, busquem ajudar els emprenedors a dissenyar primer una estructura de capital òptima, que no comporti una càrrega financera excessiva que ofegui l'empresa al llarg del seu desenvolupament inicial. En aquest sentit, un cop definida aquesta estructura de capital dmee, ajudem a les startups a obtenir deute i subvencions per complementar els recursos de capital privat que han pogut recaptar, és una manera d'impulsar el seu creixement amb l'estructura de capital més òptima possible.Envia'ns la teva coberta i estudiarem el seu cas en detall per proposar una solució a mida específica per a la seva empresa.
