En el món empresarial, el finançament juga un paper crucial en el creixement i desenvolupament de startups i empreses en fase inicial. A més de les rondes tradicionals de finançament de capital risc (equity), hi ha una alternativa coneguda com a deute de risc o deute de risc.

‍

En aquest article, explorarem què és el deute de risc, ens centrarem en el concepte de “equity kicker” i analitzarem situacions en què aquesta opció pot ser més convenient que una ronda de renda variable.

‍

Què és el deute de risc?

El deute venture és una forma de finançament que es basa en la concessió de préstecs a empreses en creixement, especialment startups i empreses d'etapa primerenca. A diferència dels préstecs tradicionals, el deute venture s'ofereix a empreses amb alt potencial de creixement i està avalat per la seva capacitat futura de generar ingressos.

‍

El “impulsor de renda variable”:

Un dels elements distintius del deute de risc és el “equity kicker”. Aquest terme es refereix a una clàusula en el contracte de préstec que permet al prestador comprar una petita quantitat d'accions (capital) de l'empresa receptora com a part del conveni. El motor de renda variable proporciona al prestador l'oportunitat de participar en els futurs beneficis de l'empresa, si l'empresa rendeixi amb èxit. Essencialment, el kicker de renda variable compensa al prestador pel risc addicional que assumeixen en proporcionar el préstec.

‍

Avantatges del deute de risc respecte a una ronda de renda variable tradicional:

• Preservació de la propietat patrimonial: En optar pel deute de risc en lloc d'una ronda de renda variable, els empresaris poden mantenir un percentatge més alt de propietat de la seva empresa. Això els permet mantenir el control i la direcció estratègica del negoci.‍
• Menor dilució del capital: En no emetre noves accions durant una ronda de renda variable, s'evita la dilució del capital existent. Això és especialment valuós quan l'empresa té una valoració elevada i els fundadors volen mantenir una major participació accionarial.‍
• Complement a les rondes de renda variable: En lloc de substituir completament una ronda de renda variable, el deute de risc pot complementar-la. Això permet a l'empresa ampliar el seu capital i finançar diferents aspectes del seu creixement, com inversions en R+D, expansió geogràfica o adquisicions estratègiques.‍
• Menor dilució de valoració: En una ronda de renda variable, la valoració de l'empresa pot augmentar significativament, cosa que pot ser costós per als fundadors. En optar pel deute de risc, la valoració de l'empresa pot mantenir-se relativament estable, ja que no s'emeten noves accions.

‍

Exemple de quan el deute de risc és apropiat sobre una ronda tradicional de renda variable:

‍

Imaginem una startup en creixement que ha assolit una fita important assegurant un contracte a llarg termini amb un client clau. L'empresa necessita capital addicional per complir els requisits del contracte, com ampliar la seva capacitat de producció i contractar més personal. En aquest escenari, la startup podria considerar el deute de risc com una opció viable. En triar deute de risc, l'empresa pot obtenir els fons necessaris sense diluir significativament la propietat dels fundadors. El préstec permetria a la startup complir el contracte i aprofitar beneficis futurs sense haver de renunciar a una part important de l'empresa en una ronda de renda variable. Per veure específicament per què en aquest cas és recomanable recórrer al deute venture en lloc d'una ronda tradicional d'equitat, visualitzem l'exemple anterior amb números (que, com sempre diem, són el llenguatge dels negocis, perquè és la manera de “aterrar” conceptes que d'altra manera queden molt abstractes i difícils d'entendre per la ment).

‍

Començarem descrivint l'escenari. L'empresa és un B2B SaaS que està creixent, i com s'ha descrit anteriorment, acaba de signar tres contractes molt importants que li permetran créixer amb força des d'un ARR actual d'1,5M€ a un MRR d'uns 5M€ d'ARR en 3 anys. Si compleix amb el pla, una empresa del sector està disposada a adquirir-lo per un valor al voltant dels 40M€. L'empresa dubta de si ha de fer una ronda de finançament o un deute venture. Teniu dues ofertes de dos VC diferents sobre la taula.

‍

‍Oferta 1: VC especialitzat en deute de risc

• Quantitat: 2M€- Tipus d'interès: 8,94% per any
• ‍Comissió d'obertura: 1,5% (per cada tram desemborsat)‍
• Durada: 36 mesos- Període de gràcia: 12 mesos de principal‍
• Kicker de renda variable: 25% de l'import del préstec‍
• Qualificació de referència: 10M€ pre-diners‍
• Garanties: Comptes corrents de dipòsit‍
• Deguda diligència: L'empresa ha de dur a terme la diligència deguda (criteris financers, legals, fiscals, laborals i d'innovació) amb un cost de 8.000€

‍

Oferta 2: VC tradicional

• Quantitat: 2M€‍
• Valoració: 10M€ pre-diners‍
• Deguda diligència: L'empresa ha de dur a terme la diligència deguda (criteris financers, legals, fiscals, laborals i d'innovació) amb un cost de 8.000€

‍

La comparació es mostra en el gràfic següent.

Si l'empresari decideix acceptar l'oferta tradicional de VC, tal com mostra el gràfic anterior, li quedarien 33,2 milions d'euros en el moment de vendre l'empresa. Això es deu al fet que ha cedit el 17% de l'empresa pels 2 milions d'euros, amb la qual cosa es tradueix en un retorn de 6,8 milions d'euros per al VC (en vendre el seu 17% a un valor de 40 milions d'euros). D'altra banda, si l'empresari hagués optat per la proposta de VC especialitzada en Venture Debt, aquest VC rebria en el moment de la venda un total de 4,6 milions d'euros (2 milions d'euros per al patrimoni i 2,6 milions d'euros pel retorn del capital més interessos). Això vol dir que l'empresari s'emportaria a casa 35,4 milions d'euros, un 6,6% més que en el cas del patrimoni pur. Si el tipus d'interès hagués estat del 12% (possiblement més d'acord amb les ofertes de VC especialitzats en un entorn de tipus d'interès superior), llavors el VC rebria 5 milions d'euros, fins i tot inferior al que rebria si hagués invertit en patrimoni pur.

‍

En conclusió, la decisió d'optar pel deute de risc és beneficiosa per a l'empresari sempre que estigui associada a un context de ràpid creixement i una clara expectativa d'una possible operació de liquiditat en un termini de 24 a 36 mesos. No obstant això, si aquesta transacció no està clarament definida, el deute de risc pot convertir-se en una càrrega pesada per a la startup.