En l'article d'avui, continuem amb la Estudi de l'ecosistema startup i analitzem l'altra cara de la moneda: en quins sectors les startups han vist minvada la seva activitat durant la crisi de la Covid-19 i s'han vist obligades a reinventar-se i a pivotar els seus models de negoci per evitar l'extinció?
La pandèmia de la Covid-19 ha provocat una gran pèrdua de vida humana i una crisi econòmica sense precedents per a tot el planeta. La recessió viscuda a la majoria dels països s'ha traduït en un fort descens del PIB mundial i un fort augment de l'atur. Comparativament, el PIB d'Espanya ha caigut més que el del conjunt de l'Eurozona i les perspectives econòmiques són excepcionalment incertes. L'impacte de la crisi ha afectat pràcticament totes les activitats econòmiques, especialment els serveis d'allotjament, restauració, activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i el comerç al detall, que juntament amb les activitats administratives i els serveis auxiliars suposen el 65% de la destrucció d'ocupació. Es tracta activitats que generalment requereixen una gran interacció social i on la distància dificulta que es puguin dur a terme de manera òptima.Per a les startups, que per la seva mateixa naturalesa es caracteritzen per una escassa liquiditat, veure's obligades a aturar la seva activitat sense avisar, va suposar per a moltes d'elles la pèrdua parcial o total de la competitivitat que havien aconseguit assolir fins ara. Tenir capacitat per reinventar-se i pivotar els seus models de negoci, fer ús de polítiques i mesures específiques impulsades pel Govern en els sectors més afectats del mercat per impulsar el creixement, ha estat en molts casos l'única via d'escapament per continuar existint. Avui analitzem com la pandèmia ha afectat les startups de sectors com el turisme i l'hostaleria, el sector tèxtil, el sector de l'automoció i l'oci i la cultura.
Turisme i Hostaleria
Durant la pandèmia, els diversos agents que fins ara operaven regularment en el sector turístic i de l'hostaleria van ser els més afectats d'entrada quan, en molts casos, es van veure obligats a cessar la seva activitat ja que diferents governs van dictar mesures de salut pública per a cadascun dels països afectats. A Espanya l'impacte de la crisi no deixa marge per a la imaginació: mentre que el 2019 la xifra assolida era superior al 12%, el 2020 la quota del turisme en el PIB espanyol ni tan sols va superar el 5,5%. En un estiu caracteritzat per una caiguda de més del 70% respecte l'any anterior en el nombre de visitants estrangers arribats al país, les startups dedicades al sector traveltech han hagut de reinventar-se i adaptar les seves solucions al que es coneix com a turisme local, a la recerca d'un creixement moderat i sostenible que els permetés continuar amb les seves activitats. Tot i que els viatges domèstics realitzats pels propis ciutadans espanyols van caure dramàticament durant el primer semestre, per a moltes de les startups analitzades, van representar la principal font d'ingressos per a la resta de l'any. Les xifres que han hagut d'afrontar les startups del sector de l'hostaleria no queden gaire enrere: amb més de 100.000 establiments tancats i la pèrdua de 300.000 llocs de treball, les conseqüències de la Covid-19 han afectat tant les empreses que comercialitzaven els seus productes i serveis en el sector directament com totes aquelles startups que, amb un model de negoci B2B, actuaven com a intermediàries oferint solucions per millorar l'eficiència de les primeres. La digitalització forçada del sector ha estat la principal clau per a moltes d'aquestes empreses per gestionar, amb major o menor solvència, afrontar la crisi provocada per la pandèmia.
Sector tèxtil
A Espanya, la indústria de la moda, una de les grans potències del país fins ara, ha estat una de les més afectades des de l'inici de la crisi social i econòmica provocada per la Covid-19. Concretament, el sector tèxtil registrat a finals d'any pèrdues del 39,2% de les vendesen comparació amb l'any 2019. Les xifres registrades durant els primers mesos del confinament són molt més dràstiques: les botigues espanyoles dedicades a la producció i venda de moda i complements van tancar els seus balanços amb pèrdues en vendes al voltant del 70, 80 i 72% al març, abril i maig respectivament. Com que la majoria de les startups espanyoles del sector de la moda van néixer sota el concepte de branding digital natiu, a diferència de la situació que viuen els negocis tradicionals que s'han vist obligats a digitalitzar per intentar pal·liar les conseqüències de la crisi, el tancament forçós de les botigues no ha estat el principal problema que han hagut d'afrontar. El problema real ha sorgit de la incapacitat per manejar la gran quantitat d'estoc provocada per la caiguda de les vendes: en moltes ocasions l'única sortida per a les startups ha estat recórrer a descomptes per intentar potenciar les vendes i obtenir la liquiditat necessària per sobreviure. Ara, les marques de la indústria s'enfronten al repte d'adaptar-se a un consumidor que has canviat els teus hàbits i preferències de compra: la reducció del nombre d'esdeveniments socials i celebracions a què assistir, juntament amb l'augment del teletreball, entre d'altres, ha provocat que els clients retardin les decisions de compra de molts productes que abans adquirien amb més freqüència.
Automoció
En el sector de la mobilitat, la Covid-19 ha causat estralls tant en grans empreses dedicades a la producció automobilística com en les petites startups emergents dedicades a la mobilitat urbana i el repartiment de rutes, que van veure la seva activitat completament aturada durant la nit sense marge de maniobra. Per a les startups dedicades a oferir solucions per als usuaris de vehicles, la pandèmia no ha fet més que agreujar la situació d'un mercat minvant des del 2017: amb les plantes espanyoles de producció d'automòbils tancades des de fa més d'un El mes abans del tancament de la fàbrica de Nissan a Barcelona, el nombre de matriculacions a Espanya rondava els 851.000 vehicles, un clam lluny dels gairebé 1.300.000 aconseguits el 2019. D'altra banda, les startups que basaven la seva activitat en el transport privat de viatgers han patit directament les conseqüències del distanciament social i les restriccions a la mobilitat dels ciutadans, imposades pels diferents governs del país. L'augment del teletreball ha donat lloc a una reducció directa del flux de vehicles i passatgers a les grans ciutats. Amb milions de persones sense poder sortir de casa seva durant setmanes, l'existència de startups que oferien solucions de carsharing, motorsharing i ridesharing va perdre tot el sentit. A més, la prohibició de compartir vehicles amb persones diferents de les que estan estrictament convivint i la por generalitzada al contagi, donada la impossibilitat de desinfectar els vehicles després de cada ús, ha provocat una caiguda important en el nombre d'usuaris actius que continuen utilitzant aquest tipus d'aplicacions.
Activitats lúdiques i culturals
Des de principis de març de 2020, les competicions esportives van ser les primeres a interrompre les seves activitats i van tancar les seves portes al públic. A poc a poc, concerts, teatres, espectacles i altres activitats culturals es van veure obligats a prendre les mateixes mesures en diferents punts del país. Tot just dues setmanes després, en els moments més durs de la pandèmia, la majoria de competicions esportives i gires musicals van ser cancel·lades o, en el millor dels casos, suspeses i a l'espera que la situació millori, per poder reprendre's. El passat 13 de març, quan el Govern va declarar l'estat d'alarma, per fer front a l'expansió de la Covid-19, els locals dedicats a l'oci van quedar completament tancats fins a nou avís, la qual cosa va suposar un greu cop per a les més de 25.000 empreses i 200.000 persones que formen part del mercat d'oci i entreteniment al país. En concret analitzant la situació de les startups més afectades del sector, destaquen les dedicades a la venda d'entrades i entrades online, un mercat que fins ara vivia un boom econòmic i que des de fa un any està totalment paralitzat. En concret, ja durant els primers moments de la pandèmia, Les visites a webs o apps de venda d'entrades disminueixen un 55% (prenent com a referència les dades obtingudes en la setmana del 9 al 15 de març respecte a la setmana del 17 al 23 de febrer de 2020). Fins fa un any, les startups del sector de l'oci i la cultura confiaven en la celebració d'esdeveniments presencials. Un any després, la situació encara no s'ha normalitzat (les competicions esportives continuen fent-se a porta tancada, concerts i espectacles han de complir amb estrictes mesures d'aforament, etc.), per la qual cosa aquelles solucions dedicades a esdeveniments i festivals musicals, reservar i programar activitats o vendre regals que incloïen activitats culturals s'han vist obligades la majoria de les vegades a pivotar els seus models de negoci per tal de sobreviure. *Font: StatistaMés: [embed] https://intelectium.com/analisis-del-ecosistema-startup-que-sectores-se-han-beneficiado-del-covid-19/[/embed]
