Augmentar el nombre d'innovacions que una empresa és capaç de produir no serveix de res si al cap d'un temps aquestes innovacions fracassen i no esdevenen èxits comercials. La manera d'innovar amb èxit és assegurar-nos que innovem en coses que són rellevants per a les persones (no només els clients existents). Això, que és del més pur sentit comú, però, rarament s'aplica correctament en les empreses. Per què és així? La gent ve “equipada” amb “creences”... Aquestes creences són com lents de colors, que filtren imatges i no ens permeten veure tota la realitat tal com és. Per exemple, si mirem un paisatge a través d'una lent verda, amb prou feines podrem veure les fulles dels arbres i, per tant, podem arribar a pensar que no existeixen... només perquè som incapaços de veure-les. La vida en general ens apareix així: la mirem contínuament a través de diferents lents (que generalment ens han estat “donades” en la nostra infància) i que ens fan veure el món no tal com és sinó tal com “pensem” que és. Això ens porta contínuament a errors. Errors no intencionats però errors per fi. Errors que ens porten a no aplicar necessàriament el sentit comú a tot el que fem. Per innovar sobre allò que és veritablement rellevant per a les persones (i no el que “pensem” que és rellevant), hem d'aconseguir abstreure'ns de les nostres creences i centrar-nos en allò que és veritablement rellevant per a les persones. Amb aquesta finalitat, hi ha una tècnica senzilla que es basa en dos pilars:
- El concepte de “treball a fer”.
- La investigació sistemàtica de la “feina a fer”.
Diem que les persones, en general, tenen “feines a fer” per les quals “lloguen” productes o serveis que els ajudin a fer aquelles feines amb més facilitat. Innovar en el treball que la gent no necessita fer és el primer dels errors més grans en innovació. Aquesta és la principal raó per la qual fracassen infinitat d'innovacions tecnològiques. Simplement no hi ha prou gent que té “feines per fer” que aquests nous productes estan dissenyats per fer. Ben al contrari, els productes que es van crear per “facilitar” “feina a fer” que sí que existia i que molta gent necessitava fer, han gaudit de grans èxits i duradors. Exemples d'això són:
- Pasta de dents Crest: Prevenció de la càries dental.
- Federal Express: Envieu alguna cosa entre dos punts el més ràpid i segur possible.
- eBay: subhasta un producte.
- Kodak Fun Saver: Fes fotos encara que hagis oblidat la teva càmera.
No obstant això, un cop s'ha trobat el “treball a fer” que molta gent necessita fer, s'ha de ser capaç de trobar on en tot el procés implicat fer aquell treball és necessari i possible innovar per aconseguir un gran èxit. Hi ha una tècnica senzilla per fer-ho, que consisteix a “segmentar” el “treball a fer” i individualitzar el “resultat” de la part del procés on hi ha dues condicions simultànies: en primer lloc, és on és més important obtenir un bon resultat i en segon lloc, és on les persones estan més insatisfetes. Seguint aquestes dues simples recomanacions, les empreses poden augmentar significativament la relació entre el nombre d'innovacions que produeixen i les que esdevenen grans èxits.
